descarregar PDF

3.1. Aprendre llegint

Diferència entre llibre i full de càlcul

En un programa de full de càlcul (com ara el Microsoft Excel o l'OpenOffice Calc), cadascun dels arxius s'anomena llibre. D'aquesta manera, podem dir que quan obrim un arxiu d'Excel, per exemple, estem obrint un llibre d'Excel.

Cada llibre està format per un conjunt de pàgines, i cadascuna d'aquestes pàgines s'anomena full de càlcul. Els fulls de càlcul poden ser independents o bé estar interconnectats, i són l'espai on allotgem totes les dades i la informació que anem introduint al document. Aquesta àrea del full de càlcul on manipulem les dades s'estructura en forma de taula.

 

Per seleccionar un full, és a dir, per mostrar-ne el contingut a la pantalla, només hem de fer un clic sobre la seva pestanyeta, que es troba a la part inferior del full. De fet, en aquesta secció inferior és on trobem les pestanyes de cadascun dels fulls de càlcul que formen part del llibre que tenim obert en un moment determinat.

Què són les cel·les?

Tal com hem vist, l'àrea del full de càlcul on manipulem les dades s'estructura en forma de taula. Cadascun dels elements que formen aquesta taula rep el nom de cel·la, i podem dir que una cel·la és la unitat mínima d'informació d'un full.

 

Cadascuna de les cel·les rep un nom determinat, en funció de la posició que ocupa a la taula del full de càlcul. Per assignar el nom de cada cel·la es pren com a referència la ubicació de la fila i la columna en què es troba.

Distribució en files i columnes

Les files del full de càlcul es defineixen mitjançant números, començant per 1, en ordre descendent. Les columnes, en canvi, es defineixen amb una lletra majúscula, començant per la A, d'esquerra a dreta. Després de la lletra Z s'utilitzen dues lletres, tot començant per AA.

El nom de cada cel·la ve determinat, com ja s'ha comentat, per la seva ubicació en la taula, segons la fila i la columna en què es troba.

D'aquesta manera, la cel·la A1 és la que se situa a dalt i a l'esquerra del document, i és la que està seleccionada de forma predeterminada sempre que obrim un full. La cel·la que es troba immediatament a la seva dreta és la cel·la B1, ja que es troba a la columna B i a la fila 1, i així successivament amb totes les cel·les.

Abans, el límit clàssic de files i columnes era de 65.536 x 256. Avui dia, els programes de full de càlcul actuals permeten editar fulls encara més grans.

Tipus de dades

Les cel·les poden contenir diferents tipus de dades.

Per saber de quins tipus de dades disposem en un full de càlcul determinat, només caldrà que premem amb el botó dret del ratolí damunt d'una cel·la i que, al menú desplegable que se'ns obre, hi seleccionem l'opció "Format de cel·les". En aquest espai, entre d'altres opcions, podrem indicar quina categoria i format desitgem per a aquella cel·la en concret. Podran ser, entre d'altres, dels tipus següents:

  1. Nombres amb decimals i punts de milers
  1. Nombres en format científic
  2. Fraccions
  3. Percentatges
  4. Dates i hores
  5. Moneda
  6. Valors lògics
  7. Text