descarregar PDF

4.1. Aprendre llegint

Omplir un formulari per Internet és una manera fàcil de proporcionar les dades que necessiten en un servei al qual volem accedir.

Tipus de formularis

Els formularis web es presenten com a documents amb camps en blanc que cal emplenar, amb desplegables en què hem de triar una opció o bé amb caixetes per marcar. Estan realitzats amb HTML i es poden processar amb diferents tipus de codis.

Es fan servir per donar-se d'alta en un correu web, per rebre butlletins electrònics o altres publicacions, per subscriure's a un servei de notícies, per inscriure's en xarxes socials (com MySpace o Facebook) o per formar part d'una comunitat musical on els usuaris comparteixen els seus gustos musicals.

En resum, es fan servir per a una gran quantitat de serveis que emmagatzemen les nostres dades, cosa que ens estalviarà haver de teclejar-les cada cop que volem fer-los servir. Aquesta és la principal diferència entre el Sign up ('Donar-se d'alta') i el Log in ('Enregistrar-se') que trobem en moltes pàgines. Sign up ens convida a omplir un formulari per enregistrar-nos en un web. Log in ens apareix quan aquest web ja té les nostres dades i només necessita el nostre nom d'usuari i una contrasenya per permetre'ns l'accés.

Pàgina per enregistrar-se (Log in) al Facebook

Condicions d'ús

Els formularis més senzills ens demanen el nom d'usuari que volem emprar, la nostra adreça de correu electrònic i una contrasenya, que la majoria de vegades s'ha de repetir. D'altres, com per exemple el servei de butlletins de gencat.cat, ens sol·liciten altres dades personals, com ara el nom i el cognom, el municipi on vivim, el codi postal o la professió. Aquestes dades no són necessàries per al funcionament del servei però tenen un valor estadístic que haurà de servir per millorar-lo.

 

Formulari d'alta al servei de butlletins de gencat.cat

 

Un cop omplerts els camps obligatoris, moltes pàgines ens demanen que transcrivim una sèrie de lletres deformades per assegurar-se que qui està fent l'alta al servei és realment una persona i no pas una màquina que vulgui enviar correu brossa o bé fer subscripcions massives. Aquestes lletres es diuen Captchas i, de vegades, no són senzilles de desxifrar. Per això cal que ho anem provant fins que ho aconseguim.

Exemple de Captcha al final d'un formulari

 

Un cop tenim emplenat el formulari, la majoria de serveis ens obliguen a acceptar les seves condicions d'ús marcant una creu en una caixeta. Abans de fer-ho, val la pena llegir-se les polítiques de privadesa de l'empresa, indicades amb un enllaç a un document, per saber quin ús poden fer de les nostres dades. Aquesta lectura és molt convenient, encara que el text presenti molta lletra petita.

Privadesa

És bo saber a qui donem accés a les nostres dades i ser conscient que hi ha empreses que les aprofiten des del punt de vista del màrqueting o que les venen a altres empreses perquè les explotin. En aquest mateix sentit, també cal vigilar amb els missatges de correu electrònic que ens conviden a canviar les nostres dades bancàries a través d'un formulari en una web. Aquesta pràctica és un frau que s'anomena phishing (o pesca electrònica).

Finalment, hem de saber que si triguem gaire a emplenar un formulari, és possible que, a l'hora d'enviar-lo, la pàgina ens indiqui que la sessió ha caducat. Això ens obligaria a repetir l'operació i tornar a enviar les dades, tot i que, actualment, la majoria de serveis ens suggeriran el que ja hem escrit i només ens caldrà prémer el tabulador per confirmar-ho. Sol passar, per exemple, en realitzar qualsevol mena de compra.