descarregar PDF

3.1. Aprendre llegint

L'hipertext

La xarxa ha canviat la manera de llegir, escriure i publicar. L'hipertext, és a dir, el sistema d'organització de la informació que permet moure's per dins d'un text, o per textos diferents que hi estiguin relacionats per mitjà de paraules clau, és l'essència de la navegació per Internet. Les paraules que estableixen aquestes relacions entre documents són els enllaços.

Els enllaços

Els enllaços solen estar ben identificats a les pàgines. Als primers temps de la Web, hi havia la convenció d'escriure'ls en blau i subratllats. Actualment no hi ha regles fixes sobre com s'han d'assenyalar. La majoria de diaris en línia, per exemple, opten per subratllar els titulars quan es passa el ratolí per sobre, de manera que entenguem que si hi fem clic anirem a la notícia completa. Molts webs ho fan així, mentre que d'altres opten perquè les paraules simplement canviïn de color quan passem el cursor del ratolí per damunt seu.

Sigui com sigui, el signe evident que ens indica que hi ha un enllaç en una paraula o frase concreta és el fet que la fletxa del ratolí es transformi en una mà. Quan es produeix aquest canvi en passar el ratolí per sobre d'una paraula, una frase, una imatge o fins i tot una animació o un vídeo, podem fer-hi clic. Automàticament, l'enllaç ens portarà a una altra pàgina.

Exemple d'enllaç actiu

 

En aquest sentit, cal assenyalar les diverses possibilitats amb què ens podem trobar a l'hora de clicar un enllaç. Pot ser que se'ns obri a la mateixa finestra o pestanya que estàvem llegint, de manera que deixem de veure allò que llegíem i només podrem recuperar-ho si anem enrere amb la fletxa corresponent del navegador. L'opció més utilitzada actualment pels llocs web, però, és que els enllaços s'obrin en una nova pestanya del navegador o fins i tot en una nova finestra. D'aquesta manera no deixem de banda la pàgina que estàvem visitant i obtenim informació nova.

 

Exemple de dos pestanyes obertes al navegador Firefox

 

També tenim l'opció que se'ns obrin petites finestres emergents (pop-up, en anglès), que poden completar la informació d'una pàgina. Aquesta fórmula ha estat molt utilitzada darrerament per tal de mostrar publicitat a les webs. Això ha comportat que la majoria dels navegadors ofereixin la possibilitat de bloquejar aquestes finestres.

 

Bloquejador de finestres emergents al Firefox

 

Val a dir que els enllaços a les imatges funcionen exactament igual que els de text. Algunes vegades, les imatges que es poden clicar ens porten a una versió ampliada de la instantània o a una finestra emergent que l'amplia i a més hi afegeix un peu explicatiu. Les imatges també poden ser animades.

Finalment, cal subratllar que els enllaços es poden obrir amb el botó dret del ratolí, la qual cosa ens permetrà escollir si volem veure la informació en una nova pestanya o finestra. Si tenim moltes pestanyes obertes en una mateixa finestra, val la pena obrir una finestra nova.

Errors més habituals

En clicar un enllaç, ens podem trobar que el navegador ens indiqui que no troba la pàgina. Aquest és l'error assenyalat com a 404. Vol dir que la pàgina ha deixat d'existir o que ha canviat d'ubicació. Això també s'indica al navegador o bé amb un missatge més explícit, com ara "la pàgina no s'ha trobat", i apareix sobretot quan no es localitzen documents html concrets. Si teclegem malament un domini, en canvi, el més probable és que ens apareguin opcions per registrar-lo més que no pas un error 404. Quan ens trobem en aquesta situació, però, sempre podem retrocedir fins a l'arrel de la web per retrobar el que estàvem cercant.

 

Missatge d'error de pàgina no trobada

 

Un altre dels errors habituals amb què podem topar és el d'accés denegat o prohibit, que s'indica amb un '403 forbidden' i significa que no tenim permisos per accedir a un directori concret d'una pàgina. De vegades, aquest missatge apareix sense que hi hagi realment un problema d'accés a un lloc. Pot tenir a veure amb la configuració del tallafocs del nostre ordinador o bé amb la configuració de les galetes (cookies, en anglès). De vegades, el problema se soluciona accedint a la pàgina amb un altre navegador.

Finalment, pel que fa als errors a l'hora de navegar, ens podem trobar que ens és impossible accedir a un lloc web perquè no ens hi hem registrat i no tenim usuari i contrasenya per veure'n els continguts. En aquest cas, el que cal fer és simplement completar les dades que ens demanen al registre (sign in) per obtenir l'usuari i la contrasenya.

Maneres de navegar

Els serveis per cercar i compartir enllaços que trobem a la Web ens permeten navegar de diverses maneres. Podem buscar informació concreta en qualsevol cercador, com ara Google. Tenim la possibilitat d'explorar pàgines relacionades amb un tema que ens interessi mitjançant directoris com l'Open Directory Project. Podem cercar webs entre les que sabem que interessen als nostres contactes mitjançant serveis de gestió d'adreces d'interès com Del.icio.us. I també podem optar per navegar a l'atzar, per exemple amb el complement Stumble Upon, que es pot instal·lar tant en Firefox com en Internet Explorer.