descarregar PDF

2.1. Aprendre llegint

Xarxa de xarxes

Internet és una xarxa de xarxes, formada per milions d'ordinadors interconnectats a través d'una estructura descentralitzada i jeràrquica que garanteix que la comunicació no s'aturi pràcticament en cap situació. Té una xarxa troncal, anomenada ''backbone'' en anglès, a la qual es connecten els gegants mundials de les telecomunicacions que, al seu torn, donen servei als proveïdors d'accés a Internet que nosaltres contractem.

Rutes de connexió de la informació a Internet.
Font: Matt Britt, amb llicència Creative Commons by/2.5

 

L'embrió d'Internet va ser la xarxa ARPANET, impulsada per Lawrence Roberts des de l'agència ARPA (Advanced Research Projects Agency). Es va posar en marxa el 1969 amb la comunicació entre un ordinador de la Universitat de Califòrnia i un ordinador de la Universitat d'Stanford. El 1983 va començar a funcionar el protocol TCP/IP (Protocol de Transmissió/Protocol d'Internet), que constitueix el fonament de la Internet que coneixem. Més tard, el 1990, ARPANET es va connectar amb altres xarxes i d'aquesta manera va néixer la xarxa de xarxes.

Tot i que molta gent l'associa a una gran biblioteca de pàgines web, Internet és, sobretot, una xarxa de comunicacions. A més de consultar dades, ens permet enviar missatges mitjançant el correu electrònic, els sistemes de missatgeria instantània o el xat; també ens permet parlar per telèfon i compartir tota mena d'arxius amb altres usuaris. L'anomenada Web 2.0, concepte encunyat el 2004 per referir-se a una segona generació en la història de la web, ha donat més protagonisme a l'usuari, que ja no és només consumidor d'informació sinó també creador de continguts.

Núvol d'etiquetes. Il-lustració de la Web 2.0.
Font: Markus Angermeier, amb llicència Creative Commons by/2.5

Un accés cada cop més ràpid

Per connectar-se a Internet cal disposar d'un ordinador, d'un dispositiu que connecti aquest ordinador a la xarxa i d'un proveïdor que ens en doni l'accés. La connexió al proveïdor es pot fer mitjançant la línia de telèfon, el cable de [fibra òptica], la línia elèctrica, per ràdio, per ones (wi-fi), etc.

La connexió més estesa és l'ADSL (Asymetric Digital Subscriber Line o Línia d'Abonat Digital Asimètrica), una tecnologia que permet estar connectat a Internet les 24 hores del dia a alta velocitat. En contraposició, la connexió tradicional per telèfon a través d'un mòdem és més lenta i ens obliga a connectar-nos i desconnectar-nos de la xarxa en acabar el que estem fent, perquè si no, no podem usar el telèfon.

La tecnologia ADSL utilitza la línia telefònica convencional però separa la veu de les dades, de manera que podem estar connectats a Internet i alhora rebre trucades. És un sistema asimètric perquè la velocitat de descàrrega de dades i la de pujada no coincideixen.

La proliferació dels equipaments portàtils ha fet que s'estengui també l'ús de la connexió sense fil (wi-fi) per accedir sense cables a la xarxa. Els portàtils actuals incorporen un dispositiu per detectar les xarxes wi-fi de què disposem allà on estem i poder connectar-s'hi si estan obertes. Si no, la manera més fàcil de tenir accés a una connexió sense fil és incorporar al nostre ordinador una targeta USB per a wi-fi.

 

Connectors d'ADSL.
Font: Asim18, amb llicència GNU

El/la web

El concepte de web té diversos significats que no hem de confondre. En femení, la web és la simplificació de World Wide Web i designa el sistema de pàgines i documents connectats per enllaços d'hipertext que permeten navegar entre ells. Les pàgines web són documents, generalment en format HTML, al contingut de les quals podem accedir-hi mitjançant navegador. Un exemple de pàgina és la d'inici del portal de la Generalitat de Catalunya. El conjunt de pàgines web que formen aquest portal és un lloc web (en anglès, website). Aquestes pàgines web estan agrupades en un domini o subdomini d'Internet. Tampoc hem de confondre aquests conceptes amb el de servidor web, que és el maquinari on es troba el conjunt de pàgines web i que les posa a disposició de l'internauta.

L'usuari com a creador

La Web 2.0 ha canviat substancialment la fesomia d'Internet. Els clàssics portals que presentaven informació de manera molt esquemàtica i sense gaires fioritures han deixat pas a pàgines multimèdia amb arxius de so, vídeo i animacions que es completen amb espais de participació. Les webs d'informació incorporen comentaris a les notícies, espais perquè nosaltres mateixos puguem editar un diari personal, fòrums de debat o xats per preguntar el que vulguem a algun personatge convidat, etc. La col-laboració i la interacció que permeten eines com les wikis i les xarxes socials han fet néixer projectes participatius que suposen una nova manera de capturar el coneixement.