descarregar PDF

2.1. Aprendre llegint

Anomenem perifèrics els dispositius a través dels quals l'ordinador ens permet realitzar certes operacions o accions. A continuació comentarem detingudament cadascun dels perifèrics bàsics amb què compta un ordinador.

El teclat

Un teclat és un dispositiu o perifèric d'entrada que consisteix en un sistema de tecles, i que permet introduir dades a l'ordinador. Cada tecla està destinada a un caràcter en concret. Quan premem sobre una tecla determinada, s'envia una entrada xifrada a l'ordinador, que aleshores mostra a la pantalla el caràcter seleccionat, o bé activa o executa una determinada funció.

 

 

Les tecles en els teclats de l'ordinador es classifiquen en: tecles alfabètiques i tecles numèriques (que són les que fan referència a lletres i números); tecles de puntuació (que són les destinades al punt, la coma, el punt i coma, entre d'altres); i tecles especials (com ara les tecles de control, les tecles de fletxa, les tecles per a majúscules, etc.). Els teclats més moderns sovint incorporen també comandaments multimèdia, com ara el control de volum, el de reproducció de vídeos, els controls de pantalla, etc.

La distribució de les tecles té el seu origen en les antigues màquines d'escriure, les quals presentaven tecles completament mecàniques que funcionaven mitjançant un martellet associat a cadascuna. En prémer una tecla determinada, se n'alçava el martellet per marcar amb tinta el caràcter al full de paper. Com que els martellets solien quedar travats en prémer massa seguit dues tecles properes, es van situar al teclat les lletres de forma que les que s'usaven més freqüentment tinguessin els martellets en posicions més separades. Aquest tipus de distribució dels caràcters en el teclat es coneix amb el nom de QWERTY, nom que fa referència, si ens hi fixem, a les sis lletres inicials de la primera fila de tecles alfabètiques del teclat.

Actualment, els teclats que es comercialitzen compten amb uns elements físics molt ergonòmics: una determinada inclinació que facilita la nostra postura davant l'ordinador; el corresponent recolza-canells integrat al mateix teclat, i, fins i tot, hi ha teclats que es poden connectar a l'ordinador amb cable o sense. Trobem també teclats adaptats per a persones discapacitades visuals, cosa que els facilita molt la realització de certes tasques.

El ratolí

El ratolí o mouse és un perifèric d'entrada de l'ordinador, que s'utilitza amb una mà i que detecta el moviment que es fa en el pla horitzontal. Aquest moviment es reflecteix, mitjançant un punter o fletxa, a la pantalla de l'ordinador. Sol utilitzar-se principalment per seleccionar diferents opcions o elements a la pantalla, fent un o dos clics (o pulsacions) a sobre de l'element.

 

 

Normalment, el ratolí està format per dos botons i, opcionalment, pot presentar també altres dispositius, com una roda o uns botons secundaris per fer-ne més còmode l'ús.

Segons la tecnologia utilitzada per capturar el moviment que fa l'usuari en desplaçar el ratolí sobre una superfície plana o estoreta especial, podem trobar diferents tipus de ratolí: ratolí mecànic, ratolí làser i ratolí òptic.

Els ratolins mecànics tenen una bola de plàstic o de goma al seu interior, que transmet el moviment que fa sobre la superfície i l'interpreta a la pantalla.

Els ratolins òptics no tenen aquesta bola, sinó que interpreten els moviments que fa l'usuari amb el dispositiu mitjançant un sensor òptic, o una llum òptica, que detecta les variacions que es van produint pel que fa a la seva posició.

Els ratolins de làser també detecten el moviment sobre una superfície horitzontal, però en lloc d'utilitzar llum de tecnologia òptica, hi intervé un làser amb molta més resolució i, per tant, més precisió i sensibilitat.

El monitor o pantalla

El monitor o pantalla és un dispositiu de sortida que, a la seva superfície, mostra visualment la informació de l'ordinador.

Els ordinadors poden tenir, principalment, dos tipus de pantalles o monitors, segons la seva tecnologia: monitors amb CRT o monitors d'LCD.

Els monitors amb CRT tenen un interior similar al d'un televisor convencional. Consten d'un tub de raigs catòdics, en el qual se situa un canó que dispara constantment electrons contra la pantalla, la qual està recoberta de fòsfor (de colors verd, blau i vermell), un material que s'il-lumina en entrar en contacte amb els electrons. D'aquesta manera s'aconsegueix el color que, de forma combinada, conforma les imatges que veiem al monitor.

El monitor d'LCD, o de cristall líquid, és una pantalla prima i plana formada per un nombre determinat de píxels col·locats davant d'una altra font de llum reflectora. Un píxel és la unitat mínima homogènia en color que forma part d'una imatge digital i que es pot mostrar en una pantalla. Com més píxels pugui mostrar un monitor, de més resolució disposarem. Els monitors d'LCD utilitzen quantitats molt petites d'energia elèctrica, i és per aquest motiu d'estalvi energètic, principalment, que cada cop es tendeix més a anar substituint la tecnologia CRT per aquesta altra. Uns altres avantatges dels monitors TFT són, per una banda, l'evident estalvi d'espai i, per altra banda, el fet que resulten més relaxants per a la vista que no pas les pantalles CRT.

Els monitors o pantalles que actualment trobem en el mercat poden ser de dimensions diverses. La seva mida es cataloga en polzades, una unitat de longitud que equival a la mida d'un polze, uns 25,4 mil·límetres.

Quant al tipus de connexió, els monitors requereixen dos cables: el cable de senyal que surt del monitor i acaba en un connector que s'insereix a l'entrada corresponent, tot assegurant els cargols que el subjecten; l'altre és el cable de l'alimentació, que va des de la part posterior del monitor fins a una font d'energia amb què es connecta mitjançant l'endoll.

Elements de connectivitat (amb cable i sense)

Dos o més ordinadors poden connectar-se entre ells de diferents maneres: en xarxa o sense fils.

La diferència fonamental entre ambdues connexions és que per a la connexió en xarxa cal la utilització de cable i, en canvi, parlar de connexió sense fils és el mateix que parlar de connexió sense cables.

Alhora, també hi ha perifèrics que es poden connectar sense cables a l'ordinador, com pot ser el cas de certs teclats i ratolins que s'alimenten mitjançant piles.

Un altre bon exemple de connexió sense cables és l'anomenada tecnologia Wi-Fi, que també se sol emprar per connectar-se a Internet.

Com a avantatge principal de les connexions Wi-Fi ,podem destacar que ofereixen una major comoditat perquè qualsevol persona amb accés a la xarxa pot connectar-s'hi des de diferents punts.

 

Logo de WiFi. Font:CreativeCommons

 

Quant als inconvenients, com qualsevol altra tecnologia sense cables, les connexions Wi-Fi perden velocitat en comparació amb les connexions amb cables, per culpa de les interferències i les pèrdues de senyal que l'ambient pot comportar; per altra banda, els dispositius de seguretat no són del tot eficaços si no es configuren correctament.