descarregar PDF

4.1. Aprendre llegint

Les llicències estan destinades a protegir la creació. Poden restringir-ne el territori d'aplicació, la durada o qualsevol altre aspecte. N'hi ha de diferents tipus. Veiem-los.

Què és una llicència?

Una llicència és una autorització formal que l'autor d'un programa o d'una obra intel·lectual concedeix a l'usuari perquè aquest l'utilitzi si n'accepta les condicions. És, així doncs, una manera de protegir l'obra que la llei vigent proporciona i que atorga a l'autor el dret d'autoritzar o de limitar-ne l'ús.

En aquest sentit, poden haver-hi diferents tipus de protecció que determinen el que l'usuari pot fer o no amb el producte llicenciat.

Copyright: 'Tots els drets reservats'

Tothom sap el que vol dir la C encerclada, el famós Copyright. Indica que una obra té tots els drets reservats, que està protegida per un període de temps determinat i que, per fer-la servir, necessitem el permís de l'autor. Els drets d'autor es poden aplicar a obres originals literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals, però no a treballs que no tenen una forma d'expressió tangible. És a dir, que les idees o els conceptes no poden tenir Copyright. Tampoc no es pot aplicar aquesta protecció a documents fets amb informació d'ús públic, com ara calendaris, o taules de pes i estatura, per citar-ne només un parell d'exemples.

Logo del Copyright

Copyleft

Com a alternativa a les restriccions imposades pel Copyright a l'hora de copiar i distribuir una obra, trobem el Copyleft, que es representa amb una C invertida.

Logo del Copyleft

 

Aquest concepte inclou un conjunt de llicències que permeten que l'usuari pugui fer servir una obra, modificar-la i redistribuir-la, tant en el seu format original com en les seves versions derivades. Per tant, en un sentit estrictament no legal, el Copyleft és el contrari del Copyright.

El concepte, no pas el terme, va ser ideat per Richard Stallman, el creador del moviment del programari lliure, que va llicenciar el projecte GNU amb la llicència GPL (General Public Licence).

Aquesta s'ha convertit en una de les llicències més utilitzades pel programari lliure. De fet, és la que fan servir el 60% dels programes d'aquestes característiques. Permet la modificació i redistribució del programari, però només sota la mateixa llicència, perquè l'autor conservi els seus drets.

Contràriament al que es pot pensar, les llicències Copyleft no són el regne del tot s'hi val. Molta gent no les veu compatibles amb la retribució per la feina feta, però distribuïdors comercials de sistemes basats en GNU/Linux, com Red Hat i Mandrake, han demostrat que es pot desenvolupar un negoci al voltant d'una creació amb Copyleft sense comprometre la distribució i creació de nou coneixement per a la comunitat.

Creative Commons: 'Alguns drets reservats'

Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

Creative Commons, fundada el 2001 als Estats Units, és una organització sense ànim de lucre que defensa que no tots els creadors, siguin del tipus que siguin, volen mantenir tots els drets reservats sobre el seu treball. És més, consideren normal que es modifiqui i distribueixi sota unes condicions determinades.

Així, ofereix diferents tipus de llicències, identificades amb el símbol de les dues C, per registrar les obres amb "alguns drets reservats".

 

Logo del Creative Commons

 

L'autor és qui escull com ho vol fer, sota quatre premisses bàsiques. Pot decidir que la seva obra sigui copiada, distribuïda i exhibida sempre que es reconegui la seva autoria (Reconeixement), exigir que no se'n faci un ús comercial (No comercial), que no es faci servir per fer una obra derivada de l'original (Sense obres derivades) o bé que es modifiqui i es distribueixi però sota la mateixa llicència que el material original (Compartir igual).

Amb la combinació d'aquestes quatre condicions, es componen sis llicències que poden satisfer la necessitat de reconeixement de l'autor en diferents graus.

Altres llicències de programari lliure

Un altre tipus de llicència que cal destacar en l'àmbit del programari lliure és l'MPL (Mozilla Public License). La va utilitzar Netscape Communications Corp. per alliberar el navegador Netscape Communicator 4.0 i començar el projecte Mozilla. Promou de forma eficaç la creació de programari lliure mitjançant la col-laboració.

Finalment, també es poden mencionar les llicències BSD, utilitzades en programes amb el sistema operatiu del mateix nom, que són molt permissives i compatibles amb GPL. Hi ha qui diu que asseguren l'autèntic programari lliure perquè l'usuari pot decidir-ho tot, fins i tot redistribuir un programa modificat com a no lliure. Però també hi ha qui assegura que tenen l'efecte contrari.